
L’alumini va ser produït per primera vegada a l’any 1825, però amb un cost tan alt que es considerava més valuós que l’or o el platí.
Era tan prestigiós que, al 1853 es va fabricar un servei de coberteria per a Napoleó III i un sonall per a seu fill. L’any 1920 es van utilitzar per primer cop els fulls d’alumini per a embolicar la xocolata.
Però la demanda creixent de més i més productes, amb uns períodes d’utilització cada vegada més curts, fa que ens plantegem quin són els usos en què es troba justificat l’ús d’aquest material.
Caldria tractar-lo com a material valuós i usar-lo preferentment en objectes duradors com ara bé aparells d’alta precisió, olles de cuinar, cotxes, estructures d’edificis, portes i finestres. Cal reutilitzar-lo tan com es pugui i, si més no, reciclar-lo.
Cal reflexionar sobre els casos en que, d’utilització de l’alumini, no estaria del tot justificada: per a embolicar entrepans i aliments, tapes de iogurt, llaunes, taps d’ampolles...
Es feina nostra triar alternatives...
Valèria A, Marta C i Guillem S.